Biografía

Al 1931 apareix Belle Chair de Verhaeren, un llibre il·lustrat amb boixos i litografies de Maillol. Al 1933 fa una gran exposició individual a la Brummer Gallery de Nova York, s’inaugura el Monument als morts de Banyuls i, a l’agost i el setembre, es fa una gran retrospectiva de l’artista a la Kunsthalle de Basilea.
Al 1934, Maillol instal·la personalment, ajudat pel seu fill, el monument funerari en plom El sepulcre de Hoffmann al cementiri de Basilea.
Primera visita a Banyuls d’un representant dels poders públics, Jean Cassou, que, delegat per Georges Huisman, director general de Belles Arts, fa les primeres adquisicions de bronzes de Maillol per a l’Estat francès. La ciutat de París compra un bronze d’Illa de França al 1935.

1930-1944
Al 1935 Maillol viatja a Barcelona per ser al costat de Josep de Togores a la inauguració de la seva exposició a la Sala Parés. L’amistat entre els dos artistes havia nascut arran d’un encontre a Banyuls a la primavera del 1921. Al 1936 fa un viatge a Itàlia en companyia de l’escultor Pimienta.
Acaba el grup de les Tres nimfes al 1937. La gran exposició «Maîtres de l’art indepéndant» del Petit Palais, durant l’exposició universal, dedica tres sales a Maillol. Treballa en La Muntanya per al Musée National d’Art Moderne de París.
Al 1938, Maillol rep l’encàrrec de fer un monument de pedra per a la vila de Tolosa de Llenguadoc, L’Aire («En homenatge a les tripulacions pioneres de la línia França-Amèrica del Sud»). F. Jourdain obté del comitè Henri Barbusse que s’encomani a Maillol un monument a la memòria d’aquest escriptor.
Al 1939 apareix Chansons pour Elle de Verlaine, il·lustrat per Maillol, que comença els dibuixos per a les Geòrgiques de Virgili, que no es publicaran fins al 1950. John Rewald publica una important obra sobre Maillol, el primer llibre dedicat a l’artista als Estats Units. A París, Maillol estudia la tècnica del fresc i en realitza uns quants, i al setembre del 1939 es retira a Banyuls, a la muntanya, on torna a dedicar-se a la pintura.

Debussy, 1930
Bronze, 90,5 x 91 x 51 cm
Alexis Rudier, prova d'artista
Col·lecció Dina Vierny, París