Obres

L’època de les arts decoratives 

Cap al final de la dècada del 1880, Maillol, que en el fons se sent insatisfet com a pintor, es consagra a la tapisseria, encoratjat per l’exemple de Gauguin i les seves reflexions sobre les arts decoratives, i obre un taller a Banyuls. Bon coneixedor de la matèria, hi introdueix l’ús de pigments naturals i s’entusiasma amb els resultats. Tot i així, continua les seves recerques en pintura, a les quals no trigaran a afegir-se les que farà en ceràmica. A partir del quadre L’onada apareix el nu, que serà el tema principal de la seva obra.

L’any 1902, però, pateix una greu infecció als ulls que l’obliga a renunciar a la tapisseria, ja que aquest art provoca una gran fatiga visual. Això li causa un considerable trasbals, perquè està convençut d’haver-hi trobat una forma d’expressió pròpia i un cert reconeixement.

Arístides Maillol / André Metthey Gerro groc. Ballarines i flors, 1907
Loza, 24 x 15,7 cm
Petit Palais, Musée des Beaux-Arts de la Ville de Paris