Biografia

Gide, Mirbeau, Denis i Barbusse l’aclamen. Aquests amics li aconsegueixen l’encàrrec del monument a Auguste Blanqui, L’Acció encadenada. Amb l’ajuda del comte Kessler, Maillol ven a un col·leccionista alemany, Karl Ernst Osthaus, una estàtua de pedra més gran que el natural, Nimfa o Serenitat. Fa el retrat de Renoir a Essoyes.

Maillol s’interessa i participa en la vida cultural i artística de les comarques gironines prenent part a les activitats de l’Associació Athenea i integrant-se al cercle format per Prudenci Bertrana, Carles Rahola, Xavier Montsalvatge, Miquel de Palol i Dídac Ruiz. Aquesta proximitat cultural fa que contracti com a ajudants primer un jove escultor de Camprodon, Joaquim Claret (1906-1910), i més tard, seguint la recomanació de Bertrana, el prometedor Ricard Guinó (1910-1913).
L’admiració per l’Antiguitat també el du a fer excursions a Empúries, on la Junta dels Museus de Barcelona, conjuntament amb l’Institut d’Estudis Catalans, comença les primeres campanyes d’excavacions.

El 25 d’abril del 1908 embarca a Marsella amb el comte Kessler per fer un viatge per Grècia; Hugo von Hofmannsthal s’hi afegeix a Atenes. En tornar acaba El Desig i El ciclista. Treballa en una gran obra, La Nit. A l’octubre s’erigeix el monument a Blanqui a Puget- Tenièrs, però no s’inaugura.
A l’agost del 1909 Maillol fa donació d’un bronze de Mediterrània a la Vila de Perpinyà, que s’emplaça al pati de la Casa de la Vila tres anys després.
Fa els primers boixos per il·lustrar les Bucòliques de Virgili per encàrrec del comte Kessler. Al Salon d’Automne del 1910 exposa una estàtua en guix, Pomona, que tindrà un èxit considerable en la premsa artística internacional i una primera crítica favorable en la premsa parisenca, que fins aleshores havia estat muda.
Un col·leccionista rus, Morozov, compra Pomona i encarrega a Maillol tres escultures més: L’Estiu, La Primavera i Flora. Aquestes obres tindran Maillol enfeinat del 1910 al 1912. Maillol s’imagina una noia caminant per l’aigua: un tors sense braços ni cap. El realitzarà en tres estats successius del 1912 al 1921. D’aquest tors naixerà Illa de França al 1925.

1911-1914
Exposa tapissos a la galeria Bernheim-Jeune. Fa tots els boixos de les Bucòliques, que no apareixeran fins passada la guerra, al 1926. Gràcies a la intervenció dels seus amics, rep l’encàrrec del Monument a Cézanne destinat a ser emplaçat a Ais de Provença. La vila d’Ais rebutjarà el monument.
Del 1910 al 1914 visita els seus amics artistes Enric Casanovas, Manolo Hugué, Pablo Picasso, Deodat de Severac i Joaquim Sunyer, que s’instal·len a Ceret.
Des del 1906 Maillol fa recerques per fabricar un tipus de paper que acaba mostrant al comte Kessler.
Aquestes recerques porten els dos homes a Girona el març del 1912 per visitar-hi una fàbrica de paper. Aprofiten l’estada per veure Bertrana i Rahola. De retorn a París, el comte es decideix a finançar una petita indústria per manufacturar el paper d’acord amb el procés concebut per Maillol. Situat al llogaret de Montval, a prop de Marly-le-Roi, el negoci no triga a fer-se gran i passa a les mans del seu nebot, Gaspar Maillol, que el revendrà el 1925. La primera filigrana del Paper de Montval porta les inicials de Maillol i de Kessler coronades per Mediterrània.