Biografia

La feina de tapisser afecta la vista de Maillol i l’obliga a abandonar de forma definitiva aquest ofici. Es dedica exclusivament a l’escultura. Fa peces de terrissa que els seus amics Bonnard, Vuillard i Renoir admiren fins a l’extrem de representar-les en unes quantes obres seves. Vuillard ensenya les escultures de Maillol a Ambroise Vollard, que n’hi compra. Tot i aquestes vendes, la situació material de l’artista continua sent crítica. Maillol produeix moltes estatuetes, sobretot de terrissa. Abandona la fusta i aprofita tots els seus temes per recrear-los en bronze.

Al 1902 participa en una exposició col·lectiva a la galeria de Berthe Weill, organitzada pel marxant català Pere Manach. Vollard organitza, a la Rue Lafitte, la seva primera exposició individual, de 33 obres. Octave Mirbeau l’elogia i li compra unes quantes estatuetes. Maillol comença una gran estàtua que serà Mediterrània.

Al 1903, Maillol exposa a la Nationale un relleu en guix, Dona banyant-se. S’instal·la a Marly-le-Roi per ser més a prop dels seus amics Denis, Roussel i Vuillard. Rep la visita de Josep Clarà i Joaquim Sunyer. Mirbeau lloa públicament Maillol i el proposa per al projecte d’un monument a Émile Zola.

Al 1904, Maillol exposa per primer cop al Salon d’Automne, on presenta dos bustos de terrissa i dos bronzes. Meier-Graefe dedica a Maillol un capítol del seu llibre sobre l’art modern.

Seguint els consells de Rodin, el comte Harry Kessler fa la coneixença de Maillol a la galeria de Vollard. El comte Kessler es converteix en l’admirador més fervent de Maillol i en el seu mecenes. És el final de la misèria, i també el final d’una vida obscura. Primer èxit al Salon d’Automne del 1905 amb un guix de Mediterrània. Kessler compra Mediterrània i encarrega a Maillol un alt relleu de dos personatges, un home i una dona, que es titularà El Desig, més tard, una escultura de mida mitjana, El ciclista.

Mediterrània, 1905
Bronze, 110 x 120 x 70 cm
Alexis Rudier, no numerada
Col·lecció particular