 |
 |
Activitats |
|
 |
De Prop 2010 a La Pedrera de Caixa Catalunya |
|
 |
|
|
 |
De Prop 2010 a La Pedrera de Caixa Catalunya Música&VideoArt El cicle De prop torna amb una nova proposta en diferents creadors audiovisuals emergents entren en confluència amb bandes musicals per tal d'oferir un espectacle diferent i únic, un concert en viu. Una programa en quatre actes que serveix com a tast de l'amplitud de mirada i suggeriment d'una escena efervescent i en continu moviment. La relació directa dels creadors audiovisuals amb les bandes, el flux de complicitats i propostes, la capacitat evocadora de les composicions visuals i dels paisatges sonors donen pas a un ampli ventall d'elements de diàleg: animacions d'autor, ficcions abstractes, o virolles documentals són creades explícitament i en exclusiva per amplificar les propostes musicals de bandes emergents, o d'altres més consolidades del panorama català. El cicle De prop subratlla la línia dels últims cicles, i vol oferir-se com aparador d'aquestes noves propostes. Consolidant-se com a laboratori de noves experiències, aposta per la relació interdisciplinar com a motor de la creació. Dies: Dijous 25 de febrer i 4, 11 i 18 de març. Hora: 20.00 h. Lloc: Auditori de La Pedrera de Caixa Catalunya Adreça: Passeig de Gràcia, 92 Ciutat: Barcelona Preu 3 euros. Tel·Entrada. Gratuït clients de Caixa Catalunya. Cal reservar prèviament al 902 10 12 12 |
|
 |
 |
|
|
|
 |
Dijous 25 de febrer. Tel·Entrada. Concert de Balago, imatge d'animació de Laboratorium.
En els darrers quatre anys de la seva vida, des de la publicació del superb "El segon pis", segon àlbum de Balago, fins al llançament de "d'aquii", David Crespo ha tingut temps per compondre dues bandes sonores, "Pudor", dels germans Tristán i David Ulloa, i "El rey de la montaña", de Gonzalo López-Gallego. Musicalment, a més, d'aquii no només marca un important pas endavant en el currículum expressiu de Balago i tanca de manera sorprenent una primera trilogia històrica en la nostra escena. Obsessiu del so, meticulós i convençut del seu talent, David Crespo és una rara avis del nostre microcosmos musical que és capaç de plantejar-se l'orquestració d'una obra majúscula de redempció en clau d'ambient trist i radical i sortir absolutament victoriós d'aquest repte. Animació d'autor, troballes gràfiques i creació artesanal sòn el camp d'acció de Laboratorium Per jugar amb Balago han rebuscat al cofre de les pel·lícules casolanes, esquixant-les amb totes aquestes virolles visuals. De la penombra a la orfebreria audiovisual, Laboratorium ens obre la porta al museu de les miniatures delicioses i oblidades, l'elegia d'un món meravellós que mai serà. . |
|
 |
 |
|
|
|
 |
Dijous 4 de març. (entrades esgotades) Concert de Bigott, suit visual en super 8 a càrrec de Ramón Ayala. Després d'un sorprenent debut, That Sentimental Sandwich (King of Patio, 2005), i una ambiciosa i extensa continuació, What a Lovely Day Today (autoeditat, 2007), Fin (Grabaciones en el Mar, 2009) completa una irreprotxable trilogia, que en realitat mai no s'ha considerat com a tal. Fin és l'apogeu d'una carrera incorruptible i a més el treball més accessible de Borja Laudo - principal artífex del projecte Bigott-, sense perdre, però, res de la seva marcada personalitat. L'àlbum s'ha enregistrat als estudis del sempre implicat Paco Loco, i per acabar-lo de polir el músic saragossà ha treballat amb aquesta productora i la seva dona, Muni Camón (ex-Maddening Flames), a més d'Andrés Perruca (exbateria d'El Niño Gusano) i Clara Carnicer, parella, musa i inseparable col·laboradora de l'artista. Es pot escriure en lletra petita i alhora en majúscules? Petits objectes, vitalitat humana, fragilitat de la matèria, la textura de la llum, esborranys d'emulsió imperfecta. Ramón Ayala ens té preparat un regal en forma de suit visual en Super8. Imatges suggestives de contingut suggerent. Els adjetius són intercambiables. |
|
 |
 |
|
|
|
 |
Dijous 11 de març. Tel·Entrada Concert de Les Aus, imatges del vídeo creador Gerard Gil. Pel que fa a Les Aus, és un conjunt format per Mau Boada (guitarra, veus) i Arnau Sala (bateria), personatges provinents de l'escena hardcore. La seva música, el krautrock més cru, es mescla amb una mena de folk-rock àcid. Fora de l'àmbit nacional, Les Aus també gaudeixen d'un bon reconeixement per part del sector especialitzat. Han arribat a tocar al festival SXSW d'Austin. Cal destacar la creativitat del grup, que el porta fins i tot a realitzar perfomances conjuntament amb grups com ZA, poetes d'spoken-word com Lydia Lunch o Eduard Escoffet i fins i tot amb una ballarina de dansa contemporània. Saltant del foundfootage irònic i nostàlgic als videopoemes de traç subtil i presències evocadores, en Gerard ens presenta un peça dibuixada amb l'esperit del compositor que situa les notes al pentagrama i la rauxa del qui estripa les cordes de la guitarra. No podíem trobar ningú millor per encarar-se a les aus. |
|
 |
 |
|
|
|
 |
Dijous 18 de març. (entrades esgotades ) Concert de Mishima, imatges de Pol Ponsarna. "Si avui et sents sol i creus que has perdut el teu senderi, ella et pintarà un camí d'argent sobre el mar fosc. Diu que ella és pura, però contamina el teu criteri. Qui s'hi encomani viurà sempre sota una altra llum. Entre l'ordre i l'aventura." "Ordre i Aventura" és una col·lecció d'onze cançons amb les quals, David Carabén, ens proposa una nova mirada interior, intensa i atrevida. Mishima aprofundeix en sonoritats pròpies utilitzant noves composicions, investigant nous arranjaments i descobrint noves possibilitats d'estudi. Mishima són: David Carabén, Marc Lloret, Dani Vega, Oscar D'Aniello i Dani Acedo. Procedent d'uns videoclips pulcres, d'imatge nítida i imagineria exquisada, en Pol Ponsarnau es planteja un repte: variar el traç sense deixar de ser ell. La camera serà tremola, la foto perfecta serà esquinçada i les línies li sortiran tortes. De ben segur que la caligrafia li resulta fins i tot més maca. |
|
 |
 |
|
|